LA DONA INCOMPLETA
L’any 2001 es va estrenar La dona incompleta, a la Sala Beckett. L'obra jugava a destruir la relació convencional públic/escena. Els espectadors s’asseien enmig de l’espai escènic i eren apropats o allunyats de l’acció per mitjà de butaques i sofàs mòbils o, fins i tot, de cadires de rodes. Tot plegat per introduir-los en una acció intrigant i divertida que es va convertir en un fenomen en el panorama teatral del moment.
Sinopsis de l'obra
La dona incompleta explica la història d'un mentider compulsiu que, atrapat pels deutes i incapaç de sortir d'una espiral d'enganys que ell mateix a tramat, acaba
inventant-se una mentida cruel per venjar-se d'aquells que li han negat l'ajuda i, al mateix temps, per aconseguir liquidar els seus deutes. L'obra va recollir diferents premis i va tenir una
gran acollida per part del públic i de la crítica.
Crítiques i notícies
“David Plana és un autor que em diverteix, m’inquieta, i m’apassiona i La dona incompleta, és, al meu entendre, el seu text més reeixit. (...) Amb un humor finíssim, David Plana dissecciona,
sense que ens n’adonem, una societat en què els diners, les obsessions personals i els racons més foscos i retorçats de l’ànima humana formen un tot indissoluble. (...) Si a tot això hi afegim el
fet que l’obra de David Plana és essencialment estimulant i divertida, terriblement provocativa sense caure en cap moment en la barroeria i la simplicitat de la provocació per la provocació, una
obra de teatre directa, entenedora, diàfana, malgrat les seves sinuositats, i que al mateix temps planteja interrogants a l’espectador, fins i tot greus qüestions, crec que tinc prous
motius per afirmar que, segons la meva opinió, ens trobem davant d’un dels textos més interessants que s’han escrit en el nostre teatre en els últims anys.”
Sergi Belbel, programa de mà de l’espectacle.
“Si nunca soñaron ustedes una comedia negra que les llevara de la risa al espanto, de la sorpresa a la intriga, al tiempo que intuyeran que cosas que se dicen y ocurren en ella les atañen
directamente, vayan a la Sala Beckett. Vayan y verán cómo siete magníficos intérpretes dirigidos por Sergi Belbel se divierten –y nos divierten- mientras pasean por el sugestivo laberinto que
David Plana propone en La dona incompleta.”
Joan Anton Benach, La Vanguardia.
“Teatro tridimensional, para sumergir al público en una ficción imposible, inquietante, como sombras en una pesadilla. (...) Un texto inteligente."
Pablo Ley, El Pais.
“La història és com un relat esponja que enfonsa les seves arrels en l’humus fèrtil de la literatura fantástica, des de Les mil i una nits fins a Poe o Maupassant, i amb aquesta saba l’autor
irriga les fulles de l’arbre teatral sense que li tremolin al vent."
Francesc Massip, Avui.
“La dona incompleta es una fiesta de la imaginación, de la imaginación creadora. Hay mucho cine en la cabeza de David Plana.”
Marcos Ordónez, El País.
“David Plana ha escrito una obra perversa, una excelente comedia negra que confirma su alto nivel de inventiva, el buen ritmo que imprime a sus diálogos y la sabia utilización que hace del
elemento sorpresa, servido esta vez con un envoltorio morboso.”
Gonzálo Pérez de Olaguer, Guía del Ocio.
http://elpais.com/diario/2001/04/21/catalunya/987815259_850215.html
http://www.salabeckett.cat/arxiu/la-dona-incompleta-de-david-plana-direccio-sergi-belbel
http://elpais.com/diario/2001/04/21/catalunya/987815259_850215.html
http://www.catalandrama.cat/obres/la-dona-incompleta
http://blogspersonals.ara.cat/bandamagnetica/blog/categoria/david-plana/