DIA DE PARTIT

Dia de partit va ser un encàrrec que el Teatre Lliure li va fer a David Plana l'any 2008 amb la premissa que l'obra parlés sobre el Futbol Club Barcelona. Dia de partit  pren com a excusa el Barça per fer un retrat de la nostra societat. Potser allò que alguns defineixen com "més que un club" no passa de ser una entelèquia, com Déu o el mercat de valors.

Avui, als països occidentals, pots aconseguir qualsevol cosa que desitgis, l’únic que necessites són els diners i algú que sàpiga on aconseguir-ho. Un comprador i un dealer, per dir-ho en termes koltesians. Així funciona el gran mercat del món. Parlem d’un club que és més que un club i, per tant, una entrada per a la llotja és molt més que una entrada per a la llotja. Significa “formar part”, “participar”, “ser”. Dóna sentit. I tot això es pot aconseguir amb un grapat d’euros.

Dos personatges es troben i parlen de futbol, s'enfronten en una lluita per la supervivència. Tot i que estan molt allunyats socialment i econòmicament, pertanyen a un mateix món: el dels homes obsessionats per guanyar el partit que tenen plantejat amb la vida. Homes en lluita contínua, que no descansen, que se senten vençuts o a punt de començar una remuntada o tocant el cel de la victòria. Homes que han d'anar a la batalla i que s'ho prenen molt seriosament.

I mentrestant, a una certa distància, els dos personatges femenins, s’ho miren entre divertides i preocupades. Perquè les dones, en aquesta obra, estan més actives i més integrades que ells, però no perden ni un segon pensant en quina és la seva posició a la societat. Si són a dalt, si són abaix, si perden, si guanyen... Mentre els homes són a la batalla, elles treballen i es plantegen què fer amb els guerrers quan acabin de jugar: les trobaran allà o no?

El motor de l’acció, de la trama, són unes entrades per a la llotja presidencial el dia d’un Barça-Madrid. Per a algú que se sent injustament apartat del seu nucli social això potser un bé terriblement preuat. Pot valer tots els diners del món.