MALA SANG

L'any 1997 David Plana es donava a conèixer com a autor teatral amb  la seva primera obra, Mala Sang. Estrenada a la Sala Beckett i dirigida per ell mateix, Mala sang va tenir un gran èxit de públic i de crítica i va guanyar el Premi a l'espectacle revelació de l’any i el Premi Serra d’Or al millor text teatral. La crítica va saludar l'aparició d'un nou autor en el panorama teatral català. Els títulars van ser explícits: "Un magnífico futuro", o "Benvingut David Plana" ofereixen una idea de l'entusiasme amb el qual es va rebre l'obra.

L'obra és una comèdia negra que mostra com tres personatges aparentment normals es converteixen en assassins en el transcurs d'una tarda. Un professor d'universitat, una galerista d'art i una mestra de primària veuen com la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus per culpa d'un jove a l'atur, dos estudiants de medicina i una nena de set anys.

“Mala sang es una comedia impregnada de un humor negro, despiadado y cínico, que tiene muchos de los ingredientes de la escuela beckettiana barcelonesa... y algunos mas. La obra desprecia el principio de las oviedades inmediatas, juega con el sobreentendido, con la alusión y la sospecha, recurre a la sugerencia más que a la evidencia y se convierta, por tanto, en una incitación permanente al espectador.”
Joan-Anton Benach, La Vanguardia.

“Plana, que asume también la dirección, demuestra en esta obra una sólida capacidad para construir diálogos ágiles y bien planteados, para colocar el gag en el lugar oportuno, pero, sobretodo, para ironizar sobre la realidad creando un contra-modelo en el que lo cómico oculta una carga relativamente potente de crítica social.
Pablo Ley, El País.

“Deixeble de Belbel i de Sanchis Sinisterra, David Plana sembla que ha après de tots dos el gust pel rigor estructural, per l’obliqüitat del llenguatge i per la barreja de tons (humor/crueltat) a l’hora de construïr la seva comèdia. (...) El territori de Mala sang és el de la maldat quotidiana, les seves màscares i el seu contagi; del caos moral i la inutilitat de les certeses; de la rialla negra de l’atzar... “
Marcos Ordóñez, Avui.

“Sorprende la habilidad y el buen pulso con que David Plana articula una reflexión sobre la violencia, y lo hace desde la comedia negra, provocando continuamente la risa del espectador”
Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico.